Manifest unitari pel dia de la República
Portem tant de temps vivint en una situació de permanent crisi econòmica, política i social que molts han acceptat que este és el funcionament habitual d’un país normal. Però això no és cert. El model polític, econòmic i social que anomenem «Règim del 78» representa una anomalia completa pel que fa a drets, llibertats, justícia i dignitat per a la immensa majoria de la població. La vivenda és un dret fonamental convertit en una mercaderia controlada per especuladors gràcies a l’obstinació de tots els partits polítics institucionals en tots els nivells administratius de l’Estat.
La crisi de la vivenda afecta especialment els sectors més vulnerables: joventut, famílies monoparentals, víctimes de violència masclista, migrants, treballadors precaris, etc. El que reflectix que la nostra «democràcia» no està al servei de les classes populars, sinó d’una minoria privilegiada que té els seus interessos blindats sota aquest model polític. Una crisi tan gran que ja no pot resoldre’s amb reformes parcials dins del marc de les institucions actuals. L’expropiació de les vivendes acaparades per especuladors pot començar a solucionar esta greu crisi social, però la seua solució definitiva tan sols passa per un canvi de model polític cap a una veritable democràcia popular.
D’altra banda, mentre els governs presumixen de creixement econòmic, Espanya té la major taxa d’atur juvenil a Europa i els treballadors més precaris enfronten reformes que els condemnen a treballar fins als 72 anys per a obtindre una pensió digna. En aquest context, tindre ocupació ja no garantix una vida digna, atés que el cost dels serveis bàsics continua creixent i els serveis públics es continuen privatitzant. Aquestes condicions són les necessàries perquè els grans capitalistes, especuladors i rendistes s’apropien, dins i fora de la nostra jornada laboral, fins a l’última gota de la riquesa que produïx el nostre treball.
Cap dels partits que hui ocupen les institucions té la intenció de canviar aquesta situació, ja que són part del problema, com a governs al servei de la corona i d’un Règim del 78 que ens conduïx directament a l’abisme de la pobresa, l’explotació i la guerra. Guerra que, lluny de ser una tragèdia per als grans capitalistes, esdevé un negoci rendible mitjançant la venda d’armament, la reconstrucció d’allò destruït i l’eliminació d’ingents quantitats de mercaderies no venudes i mà d’obra excedent. La guerra a gran escala es presenta cada vegada més com una amenaça real per a la classe treballadora i una inversió segura per als grans capitalistes. En lloc d’invertir en serveis públics, el govern «progressista» destina fons a pressupostos de guerra, la qual cosa incrementa la pobresa i l’explotació. Les classes treballadores no tenim res a guanyar amb la guerra entre pobles i, no obstant això, podem perdre-ho tot. Rebutgem ser utilitzats com a instrument de sacrifici, i volem expressar que, en cas de ser forçats a actuar, ens veurem en la necessitat de dirigir la nostra acció cap als responsables de la guerra i causants de la desigualtat.
Mentrestant, el nostre “excel·lentíssim” alcalde (que va confessar estar encantat de governar amb Vox en una entrevista per a El Debate), continua desenvolupant la seua política nacionalcatòlica i reaccionària, sent els símbols, la identitat i moral catòlica pilars del seu discurs i pràctica política, secundant sempre una major presència de l’Església en l’àmbit públic. Recordem que la Creu de la vergonya situada en la plaça de la discòrdia seguix en peus, realitzant un atac contra la memòria, la reparació i tots els valors democràtics i populars. A més, aquest govern municipal insistix en la privatització d’espais, com es veu amb l’externalització de Parcs i Jardins que escometrà l’Ajuntament, perjudicant tant veïns com treballadors.
Per tot això, no pot haver-hi reforma possible dins dels estrets marges legals del Règim del 78. Per això, la Tercera República no pot vindre, ni vindrà, de la mà de cap referèndum o reforma constituent. L’únic camí possible és l’organització de les classes treballadores en defensa dels seus drets més bàsics, de les seues llibertats fonamentals, i de la seua dignitat, en barris, centres de treball i estudi o en àmbits culturals i esportius, fins que caiguen el règim monàrquic i les seues institucions podrides. Vivim en un règim d’expropiació legalitzada, sempre que els expropiats siguen els treballadors i els expropiadors siguen els milionaris. És necessari donar la volta a aquesta situació. L’única eixida és una democràcia autèntica, on el poble ho decidisca tot, des dels ajuntaments fins a la direcció de l’Estat. La ruptura amb aquest règim és imprescindible per a aconseguir una veritable justícia social.
PER LA VIVENDA, EL TREBALL, LA PAU I LA DIGNITAT:
Signants: Assemblea Popular Republicana, Alternativa Republicana, Partit Comunista d’Espanya (marxista- leninista), Joventut Comunista d’Espanya (marxista-leninista), Partit Comunista del País Valencià, Partit Comunista dels Pobles d’Espanya.
Elx, 12 d’abril de 2025
